RSSTotes les entrades etiquetades amb: "Ikhwanweb"

Cultura política islàmica, democràcia, i Drets Humans

Daniel I. preu

S'ha argumentat que l'islam facilita l'autoritarisme, contradiu els valors de les societats occidentals, i afecta significativament els resultats polítics importants a les nacions musulmanes. conseqüentment, erudits, comentaristes, i els funcionaris governamentals assenyalen sovint el "fonamentalisme islàmic" com la propera amenaça ideològica per a les democràcies liberals.. Aquesta vista, malgrat això, es basa principalment en l'anàlisi de textos, Teoria política islàmica, i estudis ad hoc de països individuals, que no tenen en compte altres factors. És el meu argument que els textos i les tradicions de l'Islam, com els d'altres religions, es pot utilitzar per donar suport a una varietat de sistemes i polítiques polítiques. Els estudis descriptius i específics del país no ens ajuden a trobar patrons que ens ajudin a explicar les diferents relacions entre l'islam i la política entre els països del món musulmà.. Per tant, un nou enfocament de l'estudi de la
Es demana connexió entre l'islam i la política.
suggereixo, mitjançant una avaluació rigorosa de la relació entre l'Islam, democràcia, i els drets humans a nivell transnacional, que s'està posant massa èmfasi en el poder de l'Islam com a força política. Primer faig servir estudis de casos comparatius, que se centren en factors relacionats amb la interacció entre grups i règims islàmics, influències econòmiques, clivages ètnics, i desenvolupament de la societat, per explicar la variació de la influència de l'Islam en la política a vuit nacions. Defenso que gran part del poder
atribuït a l'islam com a força impulsora de les polítiques i sistemes polítics a les nacions musulmanes es pot explicar millor pels factors esmentats anteriorment.. Jo també trobo, contràriament a la creença comuna, que la força creixent dels grups polítics islàmics s'ha associat sovint amb una modesta pluralització dels sistemes polítics.
He construït un índex de la cultura política islàmica, en funció de la mesura en què s'utilitza la llei islàmica i si i, si és així, com,Idees occidentals, institucions, i les tecnologies estan implementades, provar la naturalesa de la relació entre l'Islam i la democràcia i l'Islam i els drets humans. Aquest indicador s'utilitza en l'anàlisi estadística, que inclou una mostra de vint-i-tres països predominantment musulmans i un grup de control de vint-i-tres nacions en desenvolupament no musulmanes. A més de comparar
Nacions islàmiques a nacions en desenvolupament no islàmiques, l'anàlisi estadística em permet controlar la influència d'altres variables que s'ha trobat que afecten els nivells de democràcia i la protecció dels drets individuals.. El resultat hauria de ser una imatge més realista i precisa de la influència de l'Islam en la política i les polítiques.

Political Islam in the Middle East

són Knudsen

This report provides an introduction to selected aspects of the phenomenon commonly

referred to as “political Islam”. The report gives special emphasis to the Middle East, en

particular the Levantine countries, and outlines two aspects of the Islamist movement that may

be considered polar opposites: democracy and political violence. In the third section the report

reviews some of the main theories used to explain the Islamic resurgence in the Middle East

(Figure 1). In brief, the report shows that Islam need not be incompatible with democracy and

that there is a tendency to neglect the fact that many Middle Eastern countries have been

engaged in a brutal suppression of Islamist movements, causing them, some argue, to take up

arms against the state, and more rarely, foreign countries. The use of political violence is

widespread in the Middle East, but is neither illogical nor irrational. In many cases even

Islamist groups known for their use of violence have been transformed into peaceful political

parties successfully contesting municipal and national elections. No obstant això, the Islamist

revival in the Middle East remains in part unexplained despite a number of theories seeking to

account for its growth and popular appeal. In general, most theories hold that Islamism is a

reaction to relative deprivation, especially social inequality and political oppression. Alternative

theories seek the answer to the Islamist revival within the confines of religion itself and the

powerful, evocative potential of religious symbolism.

The conclusion argues in favour of moving beyond the “gloom and doom” approach that

portrays Islamism as an illegitimate political expression and a potential threat to the West (“Old

Islamism”), and of a more nuanced understanding of the current democratisation of the Islamist

movement that is now taking place throughout the Middle East (“New Islamism”). This

importance of understanding the ideological roots of the “New Islamism” is foregrounded

along with the need for thorough first-hand knowledge of Islamist movements and their

adherents. As social movements, its is argued that more emphasis needs to be placed on

understanding the ways in which they have been capable of harnessing the aspirations not only

of the poorer sections of society but also of the middle class.

The Muslim Brotherhood in Egypt

William Thomasson

Is Islam a religion of violence? Is the widely applied stereotype that all Muslims are violently opposed to “infidel” Western cultures accurate? Today’s world is confronted with two opposing faces of Islam; one being a peaceful, adaptive, modernized Islam, and the other strictly fundamentalist and against all things un-Islamic or that may corrupt Islamic culture. Both specimens, though seemingly opposed, mingle and inter-relate, and are the roots of the confusion over modern Islam’s true identity. Islam’s vastness makes it difficult to analyze, but one can focus on a particular Islamic region and learn much about Islam as a whole. En efecte, one may do this with Egypt, particularly the relationship between the Fundamentalist society known as the Muslim Brotherhood and the Egyptian government and population. The two opposing faces of Islam are presented in Egypt in a manageable portion, offering a smaller model of the general multi-national struggle of today’s Islam. In an effort to exemplify the role of Islamic Fundamentalists, and their relationship with Islamic society as a whole in the current debate over what Islam is, this essay will offer a history of the Society of Muslim Brothers, a description of how the organization originated, functioned, and was organized, and a summary of the Brother’s activities and influences on Egyptian culture. Certainly, by doing so, one may gain a deeper understanding of how Islamic Fundamentalists interpret Islam


International Consultation of Muslim Intellectuals on Islam & política

Stimson Center & Institut d'Estudis de Política

This two-day discussion brought together experts and scholars from Bangladesh, Egipte, India,Indonèsia, Kenya, Malàisia, Pakistan, the Philippines, Sudan and Sri Lanka representing academia,non-governmental organizations and think tanks. Among the participants were a number of former government officials and one sitting legislator. The participants were also chosen to comprise abroad spectrum of ideologies, including the religious and the secular, cultural, political andeconomic conservatives, liberals and radicals.The following themes characterized the discussion:1. Western and US (Mis)Understanding There is a fundamental failure by the West to understand the rich variety of intellectual currents andcross-currents in the Muslim world and in Islamic thought. What is underway in the Muslim worldis not a simple opposition to the West based on grievance (though grievances there also are), but are newal of thought and culture and an aspiration to seek development and to modernize withoutlosing their identity. This takes diverse forms, and cannot be understood in simple terms. There is particular resentment towards Western attempts to define the parameters of legitimate Islamicdiscourse. There is a sense that Islam suffers from gross over generalization, from its champions asmuch as from its detractors. It is strongly urged that in order to understand the nature of the Muslim renaissance, the West should study all intellectual elements within Muslim societies, and not only professedly Islamic discourse.US policy in the aftermath of 9/11 has had several effects. It has led to a hardening andradicalization on both sides of the Western-Muslim encounter. It has led to mutual broad brush(mis)characterization of the other and its intentions. It has contributed to a sense of pan-Islamicsolidarity unprecedented since the end of the Khilafat after World War I. It has also produced adegeneration of US policy, and a diminution of US power, influence and credibility. Finalment, theUS’ dualistic opposition of terror and its national interests has made the former an appealing instrument for those intent on resistance to the West.

The Muslim Brotherhood in Pursuit of Legal Existence and Intellectual Development in Egypt

Manar Hassan


In the wake of the devastating earthquake that trembled the congested capital of Egyptand its neighboring cities in October of 1992, the Private Voluntary Organizations – dominatedby Islamists – managed to considerably lead the relief efforts within hours, leaving theincumbent regime afflicted with its bureaucratic inefficiencies. The government’s ownlimitations in providing the type of crucial operative services at time of mayhem is a mereexample of its declining credibility among the masses. A més, its response to this publicembarrassment was even more austere – passing a decree to ban any direct relief efforts by thePVOs therefore forcing all aid to materialize through the government only. But withgovernmental impediments still looming, the regime struggled to meet the needs of the victimsin time which led to riots and posed as a mere reminder of the incessant exasperation thatEgyptians have faced in their recent history. Per tant, it became apparent that Mubarak’sattempts to salvage his image in order to corroborate his grip on power had by and largealienated vital forces within Egypt’s civil society.The civil society has, per tant, been a crucial source through which oppositionists –predominantly the Muslim Brotherhood – derive the power of popular appeal. Being one of thelargest and most influential oppositionist organization, the Muslim Brotherhood cuts acrossestranged social structures such as the modern working class, the urban poor, the young, and thenew middle class, which form a support base. Some of the most prominent Brotherhoodmembers themselves pertain to the new middle class and therefore network through al-niqabatal-mihaniyyah (Professional Associations). One example is Dr. Ahmad el-Malt, who was theformer Deputy Supreme Guide to the Brotherhood and also President of the Doctors’ syndicateprior to his death

Brothers in Arms?

Joshua Stacher
Within and between western governments, a heated policy debate is raging over the question of whether or not to engage with the world’s oldest and most influential political Islamist group: Egypt’s Muslim Brotherhood. a 2006, publication of a series of leaked memos in the New Statesman magazine revealed that political analysts within the UK Foreign and Commonwealth Office recommended an enhancement of informal contacts with members of the Brotherhood.
The authors of these documents argued that the UK government should be seeking to influence this group, given the extent of its grassroots support in Egypt. The British analysts further suggested that engagement could provide a valuable opportunity for challenging the Brotherhood’s perceptions of the West, including the UK, and for detailed questioning of their prescriptions for solving the challenges facing Egypt and the wider region.
The Bush administration in the United States has been far less open to the idea of direct engagement with the Muslim Brotherhood, arguing that it would be inappropriate to enter into formal ties with a group that is not legally recognised by the Egyptian government. malgrat això, there are indications that the US position may be starting to shift. a 2007, it emerged that the State Department had approved a policy that would enable US diplomats to meet and coordinate with elected Brotherhood leaders in Egypt, Iraq, Syria and other Arab states.

Within and between western governments, a heated policy debate is raging over the question of whether or not to engage with the world’s oldest and most influential political Islamist group: Egypt’s Muslim Brotherhood. a 2006, publication of a series of leaked memos in the New Statesman magazine revealed that political analysts within the UK Foreign and Commonwealth Office recommended an enhancement of informal contacts with members of the Brotherhood.

The authors of these documents argued that the UK government should be seeking to influence this group, given the extent of its grassroots support in Egypt. The British analysts further suggested that engagement could provide a valuable opportunity for challenging the Brotherhood’s perceptions of the West, including the UK, and for detailed questioning of their prescriptions for solving the challenges facing Egypt and the wider region.

The Bush administration in the United States has been far less open to the idea of direct engagement with the Muslim Brotherhood, arguing that it would be inappropriate to enter into formal ties with a group that is not legally recognised by the Egyptian government. malgrat això, there are indications that the US position may be starting to shift. a 2007, it emerged that the State Department had approved a policy that would enable US diplomats to meet and coordinate with elected Brotherhood leaders in Egypt, Iraq, Syria and other Arab states.

Mahmoud Ezzat en una entrevista exhaustiva amb Ahmed Mansur d'Al Jazeera

Mahmoud Ezzat

dr. Mahmoud Ezzat, Secretari general dels Germans Musulmans, en una entrevista exhaustiva amb Ahmed Mansour, d'Al Jazeera, va assegurar que les eleccions per a la presidència dels Germans Musulmans que els membres de l'Oficina d'Orientació tenen previst celebrar-hi en el proper període estan obertes a tothom que vulgui presentar els seus documents de nominació com a candidat..

En la seva declaració a la tertúlia Bila Hedood (Sense Fronteres) a Al-Jazeera TV, Ezzat va explicar que els papers de nominació generalment no s'han d'utilitzar per als candidats dels Germans Musulmans, sinó que es presenta una llista completa del Consell de Shura de 100 membres de la Germandat per escollir el President i l'Oficina d'Orientació de la Germandat.. Va negar que la Guia General de la Germandat per al lideratge del Consell General de la Shura no li permetés la llibertat de treballar pel seu compte per prendre la seva decisió final.. També ha revelat que el Consell té l'autoritat per exigir comptes al President de qualsevol incompliment i, si és necessari, destituir-lo en qualsevol moment..

Va destacar que el moviment està preparat per fer el sacrifici final per tal de practicar el principi de la Shura (consulta) dins de les files de, assenyalant que el Consell Shura elegirà el president i una nova Oficina d'Orientació l'any vinent.

Va comentar sobre la cobertura dels mitjans del que realment va passar darrere de les escenes a l'Oficina d'Orientació, citant que el comitè que estava format per figures destacades com el Dr. Essam el-Erian i alguns dels membres de l'Oficina d'Orientació responsables d'imprimir la declaració setmanal del president es van oposar al Sr.. El desig de Mahdi Akef és una petita diferència d'opinió. El primer mandat d'Akef finalitzarà el gener 13, 2010 tanmateix ho ha anunciat abans; encara prendrà la decisió de si es mantindrà en el càrrec un segon mandat com a guia general del grup.

Va continuar dient que l'Akef, de 81 anys, havia informat abans als membres de l'Oficina d'Orientació que tenia la intenció de dimitir i que no ocuparà un segon mandat.. Els membres de la Mesa van respondre immediatament instant-lo a continuar en el càrrec.

En el seu missatge setmanal, Mahdi Akef es va referir vagament a les seves intencions de no presentar un segon mandat i va agrair als Germans Musulmans i als membres de l'Oficina d'Orientació que van compartir amb ell la responsabilitat com si volgués que fos el seu discurs de comiat.. El diumenge, Octubre 17 els mitjans van afirmar que el president de la Confraria havia anunciat la seva dimissió; no obstant això, el president ha negat repetidament les acusacions dels mitjans de comunicació on va venir a l'oficina l'endemà i es va reunir amb els membres.. Més tard va emetre un comunicat revelant la veritat. Les denúncies dels mitjans de comunicació sobre la falta de voluntat de l'Oficina d'Orientació per nomenar el Dr. Essam el-Erian són totalment falsos.

dr. Mahmoud Ezzat va assegurar que el moviment es complau a oferir una oportunitat als membres de compartir les seves opinions, subratllar que és una manifestació de poder que coincideix amb la seva gran mida existent i el seu paper principal, indicant que el president dels Germans Musulmans està molt satisfet de fer-ho.

Va destacar que totes les qüestions tornen a l'Oficina d'Orientació per a la decisió final on les seves resolucions siguin vinculants i satisfactòries per a tots., independentment de les diferències d'opinió.

“No subestimo el que ja ha passat o simplement diria que no hi ha crisi, al mateix temps, no hem de treure les coses del seu context, estem decidits a aplicar el principi de Shura”, va afegir.

Es va discutir anteriorment a la reunió posterior de l'Oficina d'Orientació que el Consell Shura del grup té el dret exclusiu d'elegir membres de l'Oficina d'Orientació a qualsevol membre., va explicar. dr. El mateix Essam va acceptar que no era adequat nomenar un nou membre a l'Oficina d'Orientació de la Germandat, ja que les eleccions s'acosten..

Ezzat va declarar que l'episodi es va presentar al Consell Shura per recomanació de l'oficina d'orientació enmig de freqüents arrests i detencions realitzades per la seguretat de l'estat.. Ens esforcem molt per implicar el Consell Shura per triar el proper president i els membres de l'Oficina d'Orientació. S'espera que es resolgui tot el tema, Allah vol, abans de gener 13.

En aquesta reunió, el president i els membres de l'Oficina d'Orientació de MB van decidir enviar una carta al Consell de Shura., subratllant que la data d'aquestes eleccions no serà posterior als sisè mesos. Es va suposar que el procediment es portaria a terme abans o durant les eleccions en què 5 nous membres van ser escollits l'any passat. És una decisió del Consell Shura i no de l'Oficina d'Orientació de MB. conseqüentment, el Consell de Shura del grup general va arribar finalment a la seva decisió unànime de celebrar eleccions el més aviat possible.

Va destacar que els Germans Musulmans, amb l'aplicació de la Shura s'organitza pel seu reglament intern. Reglaments que s'adopten i defensen per lleis del Consell Shura i estan subjectes a canvis. La modificació més recent en curs amb una de les seves clàusules és la durada del mandat d'un membre de l'Oficina d'Orientació preveu que un membre no ha de servir més de dos mandats consecutius..

Alguns membres de l'Oficina d'Orientació van ser acusats de la seva adhesió a mantenir-se en el càrrec durant molts anys; dr. Ezzat va afirmar que les freqüents detencions que no excloïen ningú a la Mesa Executiva ens van impulsar a modificar un altre article del Reglament intern que preveu que un membre mantingui la seva condició de membre encara que fos detingut.. L'absència dels honorables treballant pel benestar del seu país i la sublim missió ens va portar a insistir perquè mantinguessin la seva adhesió.. L'enginyer Khayrat Al-Shater es mantindrà com a segon vicepresident del MB i el Dr. Mohammed Ali Bishr, membre del Bureau Executiu de MB. S'espera que Bishr surti el mes que ve.

dr. Mahmoud Ezzat va negar completament els rumors sobre conflictes interns dins del grup de l'oposició pel que fa al lideratge, subratllant que els mecanismes, els reglaments i els termes estan obrint el camí per seleccionar els líders del moviment. També va assenyalar que la situació geogràfica d'Egipte i el pes moral considerable dins del món musulmà justifiquen la necessitat que el president de MB sigui egipci..

“Actualment, l'Oficina d'Orientació està explorant la tendència general del Consell de Shura de 100 membres de la Germandat pel que fa a la nominació d'un candidat adequat apte per assumir el càrrec com a president.”, Ell va dir.

“És molt difícil predir qui serà el proper president, assenyalant que 5 minuts abans de nomenar el Sr. Akef com a president ningú ho sabia, les urnes només van decidir qui seria el nou líder”, Ell va dir.

dr. Mahmoud Ezzat va atribuir els informes aparents contradictoris dels mitjans de comunicació sobre les seves al·legacions sobre comentaris sobre els màxims dirigents de la Germandat a les mateixes inconsistències dels informes dels mitjans de comunicació sobre líders alts que varien d'un diari a un altre..

dr. Mahmoud Ezzat va donar llum amb xifres sobre les batudes de seguretat que van portar a la detenció d'alguns 2696 membres del grup en 2007, 3674 en 2008 i 5022 en 2009. Això va provocar la incapacitat del Consell de Shura per celebrar reunions i competir a eleccions.

També va subratllar que els Germans Musulmans estan molt interessats en mantenir la seguretat nacional d'Egipte i la seva’ interès per aconseguir una reforma pacífica de la societat. “Som ben conscients que les reunions de l'Oficina d'Orientació estan vigilades per la seguretat encara que només pretenem practicar la democràcia.. De fet, no volem provocar l'hostilitat i animositat dels altres”.

També va subratllar que les diferències dins de l'organització no estan motivades per l'odi o les diferències personals, ja que els temperaments decents fomentats pels sublims ensenyaments de l'Islam ens animen a tolerar la diferència d'opinions.. Va afegir que la història ha demostrat que el moviment dels Germans Musulmans s'ha trobat amb circumstàncies molt més difícils que la crisi actual..

Els mitjans de comunicació han projectat una imatge negativa dels Germans Musulmans on confiaven en les investigacions de l'SSI per obtenir informació. És imprescindible que els periodistes obtinguin fets de les fonts originals si volen tenir algun tipus de credibilitat. De fet, el poder judicial ha invalidat totes les acusacions denunciades en la investigació estatal, Ell va dir.

dr. Mahmoud Ezzat es mostra optimista que l'actual crisi política passi i assegura que els esdeveniments demostraran que els Germans Musulmans amb totes les seves maneres nobles, objectivitat, i la pràctica de la democràcia brillarà amb nota.

Publicat el Ikhwanweb

Internet i la política islamista a Jordània, el Marroc i Egipte.

A finals del segle XX i principis del XXI es van veure a
difusió d'Internet com a centre de comunicació, informació, entreteniment i
comerç. La difusió d'Internet va arribar als quatre racons del món, connectant el
investigador a l'Antàrtida amb el pagès a Guatemala i el presentador de notícies a Moscou al
beduïns a Egipte. A través d'Internet, el flux d'informació i les notícies en temps real arriba
a través dels continents, i les veus de la subalternitat tenen el potencial de projectar el seu abans
veus silenciades a través dels blocs, llocs web i xarxes socials. Organitzacions polítiques
a través del continu esquerra-dreta han apuntat Internet com a mobilitzador polític del futur,
i ara els governs ofereixen accés a documents històrics, plataformes del partit, i
documents administratius a través dels seus llocs. De la mateixa manera, grups religiosos mostren les seves creences en línia
a través de llocs oficials, i els fòrums permeten als membres d'arreu del món debatre qüestions sobre
escatologia, ortopraxia i una sèrie de temes teològics matisats. Fusionant els dos, islamista
les organitzacions polítiques han donat a conèixer la seva presència a través de llocs web sofisticats amb detalls
les seves plataformes polítiques, notícies rellevants, i material d'orientació religiosa que discuteix la seva
visions teològiques. Aquest article examinarà específicament aquest nexe: l'ús d'Internet per part
Organitzacions polítiques islamistes a l'Orient Mitjà als països de Jordània, el Marroc i
Egipte.
Tot i que una àmplia gamma d'organitzacions polítiques islamistes utilitzen Internet com a fòrum
donar a conèixer les seves opinions i crear una reputació nacional o internacional, els mètodes i les intencions
d'aquests grups varien molt i depenen de la naturalesa de l'organització. Aquest paper serà
examinar l'ús d'Internet per part de tres partits islamistes "moderats".: el Front d'Acció Islàmica a
2
Jordània, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament al Marroc i els Germans Musulmans a Egipte.
A mesura que aquests tres partits han augmentat la seva sofisticació política i reputació, tots dos a casa
i a l'estranger, cada cop han utilitzat més Internet per a diversos propòsits. Primer, islamista
les organitzacions han utilitzat Internet com una extensió contemporània de l'esfera pública, una esfera
a través del qual els partits s'emmarquen, comunicar i institucionalitzar idees a un públic més ampli.
En segon lloc, Internet ofereix a les organitzacions islamistes un fòrum sense filtres a través del qual
els funcionaris poden promocionar i anunciar les seves posicions i opinions, així com eludir els mitjans locals
restriccions imposades per l'estat. Finalment, Internet permet a les organitzacions islamistes presentar a
discurs contrahegemònic en oposició al règim dominant o monarquia o exposat a an
públic internacional. Aquesta tercera motivació s'aplica més específicament al musulmà
fraternitat, que presenta un sofisticat lloc web en anglès dissenyat en un western
estil i adaptat per arribar a un públic selectiu d'estudiosos, polítics i periodistes. El MB
ha destacat en aquest anomenat "bridgeblogging" 1 i ha establert l'estàndard per als partits islamistes
intentant influir en les percepcions internacionals de les seves posicions i treball. El contingut varia
entre les versions àrab i anglesa del lloc, i s'examinarà més en la secció
sobre els Germans Musulmans. Aquests tres objectius es superposen significativament tant en les seves intencions com
resultats desitjats; malgrat això, cada objectiu es dirigeix ​​a un actor diferent: el públic, els mitjans de comunicació, i la
règim. Després d'una anàlisi d'aquests tres àmbits, aquest article passarà a un estudi de cas
anàlisi de les pàgines web de l'IAF, el PJD i els Germans Musulmans.
1

Andrew Helms

Ikhwanweb

A finals del segle XX i principis del XXI es va produir la difusió d'Internet com a centre de comunicació., informació, entreteniment i comerç.

La difusió d'Internet va arribar als quatre racons del món, connectant l'investigador de l'Antàrtida amb el pagès de Guatemala i el presentador de notícies de Moscou amb els beduïns d'Egipte.

A través d'Internet, el flux d'informació i notícies en temps real arriba als continents, i les veus de la subalternitat tenen el potencial de projectar les seves veus abans silenciades a través dels blocs, llocs web i xarxes socials.

Les organitzacions polítiques del continu esquerra-dreta han apuntat Internet com a mobilitzador polític del futur, i ara els governs ofereixen accés a documents històrics, plataformes del partit, i documents administratius a través dels seus llocs. De la mateixa manera, grups religiosos mostren les seves creences en línia a través de llocs oficials, i els fòrums permeten als membres d'arreu del món debatre temes d'escatologia, ortopraxia i una sèrie de temes teològics matisats.

Fusionant els dos, Les organitzacions polítiques islamistes han donat a conèixer la seva presència a través de webs sofisticades que detallen les seves plataformes polítiques, notícies rellevants, i material d'orientació religiosa que discuteix les seves opinions teològiques. Aquest article examinarà específicament aquest nexe: l'ús d'Internet per les organitzacions polítiques islamistes a l'Orient Mitjà als països de Jordània., el Marroc i Egipte.

Tot i que una àmplia gamma d'organitzacions polítiques islamistes utilitzen Internet com a fòrum per donar a conèixer les seves opinions i crear una reputació nacional o internacional., els mètodes i les intencions d'aquests grups varien molt i depenen de la naturalesa de l'organització.

Aquest article examinarà l'ús d'Internet per part de tres partits islamistes "moderats".: el Front d'Acció Islàmica a Jordània, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament al Marroc i els Germans Musulmans a Egipte. A mesura que aquests tres partits han augmentat la seva sofisticació política i reputació, tant a casa com a l'estranger, cada cop han utilitzat més Internet per a diversos propòsits.

Primer, Les organitzacions islamistes han utilitzat Internet com una extensió contemporània de l'esfera pública, un àmbit a través del qual s'emmarcan els partits, comunicar i institucionalitzar idees a un públic més ampli.

En segon lloc, Internet ofereix a les organitzacions islamistes un fòrum sense filtres a través del qual els funcionaris poden promocionar i anunciar les seves posicions i opinions, així com eludir les restriccions dels mitjans locals imposades per l'estat.

Finalment, Internet permet a les organitzacions islamistes presentar un discurs contrahegemònic en oposició al règim governant o a la monarquia o exposat a un públic internacional. Aquesta tercera motivació s'aplica més específicament als Germans Musulmans, que presenta un sofisticat lloc web en anglès dissenyat a l'estil occidental i adaptat per arribar a un públic selectiu d'estudiosos, polítics i periodistes.

El MB ha destacat en aquest anomenat "bridgeblogging" 1 i ha establert l'estàndard per als partits islamistes que intenten influir en les percepcions internacionals de les seves posicions i treball. El contingut varia entre les versions àrab i anglesa del lloc, i s'aprofundirà a l'apartat dels Germans Musulmans.

Aquests tres objectius es superposen significativament tant en les seves intencions com en els resultats desitjats; malgrat això, cada objectiu es dirigeix ​​a un actor diferent: el públic, els mitjans de comunicació, i el règim. Després d'una anàlisi d'aquests tres àmbits, aquest article procedirà a una anàlisi d'estudi de cas dels llocs web de l'IAF, el PJD i els Germans Musulmans.