Totes les entrades al "Líban" Categoria
El demà àrab
DAVID B. OTTAWAY
Octubre 6, 1981, havia de ser un dia de celebració a Egipte. Va marcar l'aniversari de la victòria més gran d'Egipte en tres conflictes àrabs-israelians, quan l'exèrcit desfavorit del país va creuar el canal de Suez en els primers dies de la 1973 La guerra del Yom Kippur i va enviar tropes israelianes en retirada. En un fresc, matí sense núvols, l'estadi del Caire estava ple de famílies egípcies que havien vingut a veure com l'exèrcit posava el seu maquinari. A l'estand de revisió, President Anwar el-Sadat,l'arquitecte de la guerra, observava amb satisfacció com homes i màquines desfilaven davant seu. Estava a prop, un corresponsal estranger acabat d'arribar.De sobte, un dels camions de l'exèrcit es va aturar directament davant de l'estand de revisió just quan sis avions Mirage rugien per sobre en una actuació acrobàtica., pintant el cel amb llargs estels de vermell, groc, porpra,i fum verd. Sadat es va aixecar, aparentment es prepara per intercanviar salutacions amb un altre contingent de tropes egípcies. Es va convertir en un objectiu perfecte per a quatre assassins islamistes que van saltar del camió, va assaltar el podi, i va cridar el seu cos amb bales. Mentre els assassins van continuar durant el que va semblar una eternitat ruixant el suport amb el seu foc mortal., Vaig pensar per un instant si topar a terra i arriscar-me a ser trepitjat fins a la mort per espectadors en pànic o romandre a peu i arriscar-me a agafar una bala perduda.. L'instint em va dir que em mantingués de peu, i el meu sentit del deure periodístic em va impulsar a anar a saber si Sadat era viu o mort.
desafiant autoritarisme, colonialisme, i la desunió: Els moviments islàmics la reforma política d'al-Afgani i Rida
Ahmed Ali Salem
These reformers perceived the decline of the Muslim world in general,
and of the Ottoman Empire in particular, to be the result of an increasing
disregard for implementing the Shari`ah (La llei islàmica). malgrat això, since the
late eighteenth century, an increasing number of reformers, sometimes supported
by the Ottoman sultans, began to call for reforming the empire along
modern European lines. The empire’s failure to defend its lands and to
respond successfully to the West’s challenges only further fueled this call
for “modernizing” reform, which reached its peak in the Tanzimat movement
in the second half of the nineteenth century.
Other Muslim reformers called for a middle course. On the one hand,
they admitted that the caliphate should be modeled according to the Islamic
sources of guidance, especially the Qur’an and Prophet Muhammad’s
teachings (Sunnah), and that the ummah’s (the world Muslim community)
unity is one of Islam’s political pillars. On the other hand, they realized the
need to rejuvenate the empire or replace it with a more viable one. En efecte,
their creative ideas on future models included, but were not limited to, la
following: replacing the Turkish-led Ottoman Empire with an Arab-led
caliphate, building a federal or confederate Muslim caliphate, establishing
a commonwealth of Muslim or oriental nations, and strengthening solidarity
and cooperation among independent Muslim countries without creating
a fixed structure. These and similar ideas were later referred to as the
Muslim league model, which was an umbrella thesis for the various proposals
related to the future caliphate.
Two advocates of such reform were Jamal al-Din al-Afghani and
Muhammad `Abduh, both of whom played key roles in the modern
Islamic political reform movement.1 Their response to the dual challenge
facing the Muslim world in the late nineteenth century – European colonization
and Muslim decline – was balanced. Their ultimate goal was to
revive the ummah by observing the Islamic revelation and benefiting
from Europe’s achievements. malgrat això, they disagreed on certain aspects
and methods, as well as the immediate goals and strategies, of reform.
While al-Afghani called and struggled mainly for political reform,
`Abduh, once one of his close disciples, developed his own ideas, quin
emphasized education and undermined politics.
Organizational Continuity in Egypt’s Muslim Brotherhood
Tess Llegeix Eisenhart
laïcisme, hermenèutica, and Empire: The Politics of Islamic Reformation
Saba Mahmood
Hizbollah’s Political Manifesto 2009
Cultura política islàmica, democràcia, i Drets Humans
Daniel I. preu
Cultura política islàmica, democràcia, i Drets Humans
Daniel I. preu
Islamist Opposition Parties and the Potential for EU Engagement
Toby Archer
Heidi Huuhtanen
Political Islam in the Middle East
són Knudsen
Partits islamistes : why they can’t be democratic
Bassam Tibi
ESTRATÈGIES PER A IMPLICAR L'ISLAM POLÍTIC
SHADI HAMID
AMANDA ECOM
ISLAMIST MOVEMENTS AND THE DEMOCRATIC PROCESS IN THE ARAB WORLD: Exploring the Gray Zones
Nathan J. marró, Amr Hamzawy,
Marina Ottaway
Islam polític i política exterior europea
L'ISLAM POLÍTIC I LA POLÍTICA EUROPEA DE BARRI
MICHAEL EMERSON
RICHARD JOVES
Des de 2001 i els esdeveniments internacionals que van seguir la naturalesa de la relació entre Occident i l'islam polític s'ha convertit en un tema definitori per a la política exterior. En els últims anys s'ha dut a terme una quantitat considerable d'investigació i anàlisi sobre la qüestió de l'islam polític. Això ha ajudat a corregir algunes de les suposicions simplistes i alarmistes que es feien anteriorment a Occident sobre la naturalesa dels valors i intencions islamistes.. Paral·lelament a això, la Unió Europea (EU) ha desenvolupat una sèrie d'iniciatives polítiques, principalment la Política Europea de Veïnatge(ENP) que en principi es comprometen amb el diàleg i un compromís més profund de tots(no violent) actors polítics i organitzacions de la societat civil dels països àrabs. No obstant això, molts analistes i responsables polítics es queixen ara d'un cert trofeu tant en el debat conceptual com en el desenvolupament de polítiques. S'ha establert que l'islam polític és un panorama canviant, profundament afectat per una sèrie de circumstàncies, però el debat sovint sembla que s'ha quedat en la qüestió simplista de "els islamistes són democràtics".?No obstant això, molts analistes independents han defensat el compromís amb els islamistes, però l'acostament real entre els governs occidentals i les organitzacions islamistes segueix sent limitat .
ISLAMIC RULINGS ON WARFARE
The United States no doubt will be involved in the Middle East for many decades. To be sure, settling the Israeli–Palestinian dispute or alleviating poverty could help to stem the tides of Islamic radicalism and anti-American sentiment. But on an ideological level, we must confront a specific interpretation of Islamic law, història,and scripture that is a danger to both the United States and its allies. To win that ideological war, we must understand the sources of both Islamic radicalism and liberalism. We need to comprehend more thoroughly the ways in which militants misinterpret and pervert Islamic scripture. Al-Qaeda has produced its own group of spokespersons who attempt to provide religious legitimacy to the nihilism they preach. Many frequently quote from the Quran and hadith (the Prophet Muhammad’s sayings and deeds) in a biased manner to draw justification for their cause. Lieutenant Commander Youssef Aboul-Enein and Dr. Sherifa Zuhur delve into the Quran and hadith to articulate a means by which Islamic militancy can be countered ideologically, drawing many of their insights from these and other classical Islamic texts. In so doing, they expose contradictions and alternative approaches in the core principles that groups like al-Qaeda espouse. The authors have found that proper use of Islamic scripture actually discredits the tactics of al-Qaeda and other jihadist organizations. This monograph provides a basis for encouraging our Muslim allies to challenge the theology supported by Islamic militants. Seeds of doubt planted in the minds of suicide bombers might dissuade them from carrying out their missions. The Strategic Studies Institute is pleased to offer this study of Islamic rulings on warfare to the national defense community as an effort to contribute to the ongoing debate over how to defeat Islamic militancy.
Del Moviment Rebel al Partit Polític
Alastair Crooke
La visió de molts a Occident que la transformació d'un moviment de resistència armada a un partit polític hauria de ser lineal, hauria d'anar precedit d'una renúncia a la violència, hauria de ser facilitat per la societat civil i mediat per polítics moderats té poca realitat per al cas del Moviment de Resistència Islàmica (Hamas). Això no vol dir que Hamàs no hagi estat objecte d'una transformació política: Té. Però aquesta transformació s'ha aconseguit malgrat els esforços occidentals i no facilitada per aquests esforços. Encara que segueix sent un moviment de resistència, Hamàs s'ha convertit en el govern de l'Autoritat Palestina i ha modificat la seva postura militar. Però aquesta transformació ha pres un curs diferent del que es descriu en els models tradicionals de resolució de conflictes. Hamàs i altres grups islamistes continuen veient-se com a moviments de resistència, però cada cop veuen més la perspectiva que les seves organitzacions puguin evolucionar cap a corrents polítics centrats en la resistència no violenta. Els models estàndard de resolució de conflictes es basen en gran mesura en l'experiència occidental en la resolució de conflictes i sovint ignoren les diferències d'enfocament en la història islàmica de la construcció de la pau.. No és d'estranyar, l'enfocament de Hamàs a la negociació política és diferent en estil al d'Occident. També, com un moviment islamista que comparteix l'òptica més àmplia de l'impacte d'Occident en les seves societats, Hamas has requirements of authenticity and legitimacy within its own constituency that bear on the importance attached to maintaining an armed capability. These factors, together with the overwhelming effect of long term conflict on a community’s psychology (an aspect that receives little attention in Western models that put preponderant weight on political analysis), suggests that the transformation process for Hamas has been very different from the transformation of arms movements in traditional analysis. A més, the harsh landscape of the Israeli – Palestinian conflict gives the Hamas experience its special characteristics.Hamas is in the midst of an important transformation, but the political currents within Israel, and within the region, make the outcome of this transformation unpredictable. Molt dependrà del curs de la política occidental (la seva "Guerra Global contra el Terror") i com aquesta política afecta els grups islamistes revivalistes com Hamàs, grups que estan compromesos amb les eleccions, reforma i bon govern.
Arab Reform Bulletin
group of researchers
Egipte: Regression in the Muslim Brotherhood’s Party Platform?
Amr hamzawy