El totalitarisme de l'islamisme gihadista i el seu repte a Europa i a l'islam

En llegir la majoria de textos que formen part de la vasta literatura que han estat publicades per autoproclamats experts sobre l'islam polític, és fàcil passar a faltar el fet que ha sorgit un nou moviment. Més lluny, aquesta literatura no explica de manera satisfactòria el fet que la ideologia que la impulsa es basa en una interpretació particular de l'islam., i que és, per tant, una fe religiosa polititzada,

no secular. The only book in which political Islam is addressed as a form of totalitarianism is the one by Paul Berman, Terror and Liberalism (2003). The author is, malgrat això, not an expert, cannot read Islamic sources, and therefore relies on the selective use of one or two secondary sources, thus failing to grasp the phenomenon.

One of the reasons for such shortcomings is the fact that most of those who seek to inform us about the ‘jihadist threat’ – and Berman is typical of this scholarship – not only lack the language skills to read the sources produced by the ideologues of political Islam, but also lack knowledge about the cultural dimension of the movement. This new totalitarian movement is in many ways a novelty

en la història de la política ja que té les seves arrels en dos fenòmens paral·lels i relacionats: primer, la culturalització de la política que porta a que la política sigui conceptualitzada com un sistema cultural (una visió pionera per Clifford Geertz); i segon el retorn del sagrat, o ‘re-encantament’ del món, com a reacció a la seva intensa secularització derivada de la globalització.

L'anàlisi de les ideologies polítiques que es basen en les religions, i que pot exercir atractiu com a religió política com a conseqüència d'això, implica una comprensió de les ciències socials del paper de la religió que juga la política mundial, sobretot després que el sistema bipolar de la Guerra Freda hagi donat pas a un món multipolar. En un projecte realitzat a l'Institut Hannah Arendt per a l'aplicació del totalitarisme a l'estudi de les religions polítiques, Vaig proposar la distinció entre ideologies seculars que actuen com a substitut de la religió, i ideologies religioses basades en una fe religiosa genuïna, que és el cas del fonamentalisme religiós (vegeu la nota

24). Un altre projecte sobre "Religió política", realitzat a la Universitat de Basilea, ha deixat més clar el punt que es fan necessaris nous enfocaments de la política una vegada que una fe religiosa es revesteix d'un vestit polític. Aprofitant les fonts autoritzades de l'islam polític, aquest article suggereix que la gran varietat d'organitzacions inspirades en la ideologia islamista s'han de conceptualitzar tant com a religions polítiques com a moviments polítics.. La qualitat única de l'islam polític és el fet que es basa en una religió transnacional (vegeu la nota 26).